Finestra – Microconte

Us deixo un microconte que he escrit, al final, si voleu, podeu llegir una anotació:

Em llevo i m’acomiado dels llençols infidels. Avui que he pogut dormir, m’han cobert de pau enyorada. La bústia s’omple, un dia més, d’evidències que seguim girant, de tossuderia humana. Les escales m’empenyen, sacsejant-me la tranquil·litat, ara residual. M’arrenquen de la inconsciència. Bon dia.

A la cuina, la cafetera resta immòbil, enutjada per invàlida. Al seu costat, palplantada, veig la seva contrincant. Quieta, m’observa en el meu reflex desdibuixat a la finestra que dóna al jardí. Abans a través d’ella hi veia les flors ballant amb els caragols. La llum hi entrava després dels aiguats.

Fa massa temps que he sucumbit als seus capricis. Ningú la va convidar a navegar per cada bocí de la meva pell, i tanmateix, ha conquerit el meu timó. Sóc un presoner, un nàufrag dels seus deliris. Nedo per la cuina, fugint d’ella, escapant de les onades que m’enfonsen en mi mateix. La nostra relació és de bojos, d’una intensitat aclaparadora. M’ho ha pres tot i ara somriu en veure’m batallant amb les despulles que em resten.

Després d’una llarga estona sota l’aigua de la dutxa, m’animo a sortir de casa. Abans de marxar, però, comença el petit ritual per assegurar-me que ella es queda casa i no m’acompanya enlloc. Amb les finestres tancades i fogons apagats, fujo pel passadís en la foscor, a palpentes gairebé. Tanco la porta de casa però ella em troba i no em deixa sortir. Després d’un estira-i-arronsa, aconsegueixo llençar-la a terra.

Al cap d’una passejada llarga, m’assec en el meu raconet del parc del barri. Amb el cul descansant sobre la gespa, n’acaricio les fulles amb els dits i respiro. Respiro i per un instant deixo anar tota l’amargor que descansava com una serp dins el meu estómac.

Avui fa bon dia i el sol només té la companyia d’un parell de núvols. Em carrego d’esperança que ràpidament es converteix en malenconia. Recordo el seu somriure, ajaguda a terra després de la meva empenta, i sé que algun dia aquest moment de pausa s’acabarà. Serà només quan torni al llit i sota els llençols confabuli contra ella, que tornaré a ser lliure, fins que em torni a despertar.

Aquest conte va dedicat a tothom qui conviu amb l’ansietat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s