Gemma Humet – Cridem-nos, si us plau

Jo no en sé de música, no en tinc ni idea. Sempre escolto, i de vegades sento. I és quan hi sento, que la pell del meu cos s’eriça amb una emoció que té pocs rivals. Avui us parlo de la Gemma Humet que, amb sort, també us farà sentir.

Les cançons de Gemma Humet desprenen una sensibilitat punyent, una dolçor amb rastres amargs ben carregats d’emotivitat compromesa. La seva veu és una reflexió que canta malenconia, una mirada de dins cap a enfora. Quan obre la boca, el suggeriment queda fulminat per missatges directes i contundents.

El millor exemple n’és el seu nou àlbum, Encara. Com la mateixa Gemma ens confessa, Encara ens dóna les esperances de l’adverbi, de temps per esmenar els errors, però també ens urgeix a encarar la vida i lluitar contra les injustícies, les nostres i les dels altres.

‘Podries’, un poema de Joana Raspall, ens implora empatitzar amb els altres. Imprescindible!

En una línia semblant però amb una cruesa encara més poderosa, ‘Les Veus del Mar’ ens recorda de la necessitat de mirar al nostre mar i d’ajudar a aquells que s’hi deixen la vida intentant sobreviure.

Són moltes les perles que ens ha deixat la cantautora, com la crítica a la massificació de l”Empordà’ o un relat de guerra a ‘Barcelona, març de 1938’. Tanmateix, per acabar, us deixo amb el seu senzill, ‘Crida’m’. Cridem-nos tots i totes, si us plau, que ens fa prou falta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s