On és la humanitat?

Darrerament les nits s’allarguen molt per aquells que esperem que cada dia surti el sol. La negror és inescrutable. La complexitat que s’amaga en les ombres ens deixa sense esma i ens arrossega a una supervivència basada en contradiccions i buits. Els valors se’ns escapen per les boques que ara ja resten tapades i s’imposa la repressió del silenci. El sacseig és cruel i ens despulla de tot allò que ens era propi. La inquietud, inseparable, ens dedica una mirada incerta i pregunta:

 On és la humanitat?

En desconec la resposta. M’agradaria pensar que potser la podem trobar a tot arreu i en tots i cadascú de nosaltres. Potser només cal remenar una mica entre tantes ombres i posar-hi una mica de llum. No deu ser una troballa fàcil; alguns se les empesquen totes per defugir-la. Tanmateix, tampoc n’és de fàcil que cada dia surti el sol, però és un astre molt tossut. Potser la humanitat rau en tots aquells que com el sol, sortim cada dia a buscar-la amb un somriure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s