Un ofici molt dolç

Cossos neguitosos travessen el carrer, colgats amb roba i impaciència. Fa fred. El Pep contempla aquest frenesí acompanyat d’un te tacat de llet, que avui s’ha proposat animar-lo. Li agrada aquest bar. Sota una llum tènue i en un punt privilegiat per observar el món, ell lluita per donar-li forma al seu.

Avui es proposa escriure sobre com escriu. Un exercici metaliterari que se li acaba fent complicat. El narrador ha de ser omniscient, i el Pep pensa com desitjaria poder conversar amb ell; potser li donaria alguna pista sobre tot plegat. La lluita contra el caos no és fàcil, sobretot quan la teva única arma és un llapis sense punta.

El cambrer, que ja el coneix, li porta un muffin ple de calories i xocolata blanca. No es pot confiar tot a la teïna. Alguns amics seus ja l’han titllat d’exhibicionista per intentar escriure en un bar. El que no saben és que ell és incapaç de fer front a l’entropia del seu cap, aïllat del món. El tranquil·litza veure que tot segueix sent, que el seu cervell no l’engolirà entre llibres i solitud. Bé, això i que el seu company no li deixa comprar una taula d’escriptori a casa. Malparit.

Torna a la pàgina en blanc i es pregunta què és allò que l’empeny a escriure. Potser neix d’una limitació dins seu, d’una necessitat de copsar la realitat més enllà de viure-la. També és probable, pensa, que sigui un exercici de buidatge; d’ordenar milers de sensacions tortuoses, imperfectes i simplement meravelloses que experimenta en la seva vida. Fa una glopada de te, que ja s’ha refredat. Ja està, creu que ja n’ha trobat el motiu: crida amb paraules, amb l’esperança que algú l’entengui.

L’altra qüestió sobre la taula és saber sobre què vol escriure. Això és més senzill. Sigui en una colònia al segon planeta més gran d’un sistema solar a 100 anys llum o en el pis d’una padrina viuda de Rubí, vol escriure sobre les persones. No hi ha res més fascinant –exceptuant la xocolata que té ara a la boca.

Després d’aquesta llarga reflexió existencial i una pujada de sucre, el Pep ja es veu preparat per començar a completar la seva tasca. Escriurà, tal com li demana l’exercici, sobre l’ambient que l’envolta; li donarà protagonisme al te, fidel company de viatge, i dirà alguna ximpleria sobre la seva parella. L’únic que li serà complicat és sintetitzar les raons que l’empenyen a escriure i sobre què escriu. Segur que no és tan difícil, sempre pot acabar amb un: escric perquè no puc no escriure.     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s