‘Crides com una noia’

L’altre dia un cotxe va tocar la botzina per alertar-me que venia. Em vaig endur un bon ensurt i la meva reacció immediata va ser fer un crit agut. Un veí em va parar i em va dir que cridava com una noia. Em vaig sorprendre del convenciment de la seva afirmació. Què volia dir? Quins càlculs havia aplicat sobre el meu timbre i to de veu per mesurar-ne mentalment el grau de suposada feminitat? Tot i la meva sorpresa, vaig respondre: si crido com una noia, n’estic orgullós.

Aquest fet m’ha recordat totes les vegades que se m’ha qüestionat la masculinitat per no ser —suposadament— hegemònica: ‘sembles una tia amb aquest jersei’; ‘si sou una parella de tios, qui fa de dona?’; ‘tens gestos de dona, ets un efeminat’;…

Segueix llegint aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s