Homes en calçotets

Ho recordo molt bé. Tenia 12 anys. La meva mare i una amiga se m’havien endut de compres. Ens trobàvem en una botiga de roba interior quan em vaig quedar palplantat mirant uns pòsters d’homes quadrats en calçotets i amb molts bonys. Amb tot, no són pas els bonys el que recordo, sinó el pànic d’esdevenir conscient que allò que veia m’agradava. M’hi vaig negar. Em vaig dir que no, que no era normal i vaig fer com si res no hagués passat.

‘ABANS UN PORC QUE UN FILL MARICÓN’

El que sí que van passar són els anys. Quatre, per ser més exactes. Quatre anys de negació, solitud i molta incomprensió ‘Abans un porc que un fill maricón’. Quan vaig arribar als 16, en plena adolescència, vaig experimentar per primera vegada amb un altre noi. Sempre d’amagat, sempre vivint la passió com un pecat clausurat ‘No m’agafis que ens veuran’. La cosa va acabar malament, i és que aquells que hem nascut amb la doctrina cristiana tenim la concepció del pecat molt incorporada.

Arribat a la majoria d’edat i havent compartit la meva ‘aberració’ amb menys persones que dits té una mà, va arribar el meu moment de confessió. Li vaig dir a la mare. Després la confessió es va ampliar quan amagat amb un coixí o rere la pantalla de l’ordinador vaig decidir pronunciar la paraula ‘gai’ en veu alta. No hi va haver càstig i vaig passar de l’expressió verbal a la visual. Vaig començar a vestir-me amb colors molt llampants i em…

Fes clic aquí per continuar llegint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s